La cèdula d'habitabilitat

La cèdula d'habitabilitat és un document essencial a Catalunya que certifica que un habitatge compleix amb els requisits mínims per ser considerat habitable. Aquest certificat és imprescindible per llogar o vendre un immoble, així com per contractar serveis bàsics com aigua, llum o gas.

Pel que fa als metres útils mínims, la normativa actual estableix diferències entre habitatges nous i antics. Per als edificis de nova construcció, la superfície útil mínima requerida és de 40 m². Aquesta mesura garanteix que l'habitatge disposi de prou espai per a una sala d'estar-menjador, una cuina, un bany i, com a mínim, una habitació. A més, aquests habitatges han de ser aptes per ser ocupats per dues persones i han de constar, com a mínim, d'una estança, una cambra higiènica, un equip de cuina, i preveure una solució per a l'eixugada natural de la roba.

En canvi, per als habitatges de segona mà o antics (construïts abans de l'11 d'agost de 1984), la superfície útil mínima es redueix a 20 m². Aquesta diferència reflecteix els canvis en les normatives al llarg del temps i permet que molts habitatges més antics puguin obtenir la cèdula d'habitabilitat.

És important destacar que, a més de la superfície, hi ha altres requisits que cal complir. Per exemple, l'alçada mínima de l'habitatge ha de ser de 2,5 metres en general, tot i que es permet una alçada de 2,2 metres en zones com cuines, banys i passadissos.

La cèdula d'habitabilitat no només garanteix unes condicions mínimes de vida, sinó que també contribueix a millorar la qualitat dels habitatges a Catalunya. Per obtenir-la, cal sol·licitar una inspecció per part d'un tècnic qualificat, que avaluarà si l'habitatge compleix amb tots els requisits establerts per la normativa vigent.

Cal tenir en compte que la cèdula d'habitabilitat té una validesa de quinze anys, tant per a habitatges nous com per a habitatges usats.